El 27 d’octubre, la Fundació ”la Caixa” organitza un nou Debat CaixaResearch que se centrarà en el càncer de pàncrees, caracteritzat avui en dia per una baixa taxa de supervivència. Només el 5 % dels pacients sobreviuen més de cinc anys després del diagnòstic i el 75 % no superen el primer any. Amb l’ajuda de dues expertes, l’entitat vol reflexionar sobre el càncer més agressiu i letal del món, i sobre les opcions terapèutiques actuals i futures que presenta.
Les doctores María Abad, cap del grup de Plasticitat Cel·lular i Càncer del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), i María Jesús Vicent, cap de grup del Laboratori de Polímers Terapèutics del Centre d’Investigació Príncep Felip de València, que lideren projectes innovadors contra el càncer de pàncrees, analitzaran plegades quin tipus de càncer és, com es tracten actualment els pacients diagnosticats, quines són les problemàtiques principals que hi estan associades i per què té el percentatge de letalitat més elevat.
Cada dia més de 1.000 persones són diagnosticades de càncer de pàncrees a tot el món. D’aquestes, en moriran 985 aproximadament. Aquest tipus de càncer és tan letal perquè durant les primeres etapes, quan el tumor seria tractable, no acostuma a presentar símptomes o, si en té, són tan inespecífics que entre el 80 i el 85 % dels pacients reben un diagnòstic en fases avançades, quan el càncer ja ha crescut molt o s’ha propagat, cosa que empitjora el pronòstic.
Les doctores intentaran respondre preguntes com les següents: Com és més eficaç abordar aquesta malaltia? Fins a quin punt arriba a ser important la detecció precoç? Podrem curar el càncer de pàncrees i prevenir-ne la reaparició? Estem a prop de disposar d’un sistema de biòpsia líquida que permeti la detecció precoç del càncer de pàncrees? Hi ha molts assajos clínics actius contra el càncer de pàncrees o els que hi ha no són suficients?
La innovació caracteritza les recerques liderades per aquestes dues investigadores, projectes que també s’exposaran en el debat. El de María Abad, subvencionat a través de la Convocatòria CaixaResearch d’Investigació en Salut, sosté que els exosomes que utilitzen les cèl·lules tumorals per comunicar-se entre elles contenen micropèptids. La funció de moltes d’aquestes cèl·lules, que són les que formen les proteïnes, es desconeix perquè sempre han estat ignorades pel fet d’estar situades en el terreny del mal anomenat ADN brossa. La recerca se centra a analitzar quins micropèptids utilitza el càncer de pàncrees per promoure la progressió de la malaltia, amb la intenció de trobar nous biomarcadors i teràpies.
D’altra banda, el projecte de María Jesús Vicent, que també ha rebut un ajut a través de la Convocatòria CaixaResearch d’Investigació en Salut, vol dissenyar, en col·laboració amb la doctora Ronit Satchi-Fainaro, de la Universitat de TelAviv, i la doctora Helena Florindo, de la Universitat de Lisboa, una teràpia de combinació basada en la nanomedicina, en què s’estan desenvolupant tres tipus de teràpies complementàries amb les quals s’espera poder augmentar l’esperança de vida d’aquests pacients: d’una banda, un nanosistema que es dirigeixi a l’estroma del tumor, un dels grans reptes en el càncer de pàncrees, i que faciliti la permeació d’anticancerosos; d’altra banda, nanoconjugats que continguin fàrmacs de quimioteràpia capaços de matar de manera selectiva les cèl·lules tumorals de pàncrees sense danyar la resta de cèl·lules i òrgans sans, i que, a més, activin el sistema immune; i, finalment, una nanovacuna per aprofitar el sistema immunitari del pacient i així prevenir la recurrència del tumor anys més tard.
Imágenes cecidas por Fundació "la Caixa".
